Ceps 'dolços'

Els vins dolços, harmoniosos i rodons, tenen una forta personalitat i una destinació molt específi ca com a acompanyants de les postres o per prendre entre hores

Vi dolç és aquell que conté sucre natural i en el seu sabor predomina la dolçor. En la seva elaboració, intervenen raïms que en la seva màxima maduració ofereixen un alt contingut de sucre. Hi ha diversos tipus de vins que, popularment, es denominen dolços, però cal tenir en compte que la llei els qualifi ca i n'estableix diverses classes. No cal ser un expert per apreciar-ne la qualitat: els millors, als quals no se'ls afegeix alcohol ni licor, són els anomenats dolços naturals –o 'nobles', ja que històricament han gaudit del favor de reis, tsars i aristòcrates–. La seva aroma recorda el raïm del qual procedeixen i en la boca la seva dolçor no és embafadora. Lleugers de graduació i frescos, resulten excel·lents per acompanyar qualsevol menjar, com a aperitif o en copa al vespre. De menys qualitat són els denominats licorosos, que porten alcohol i xarops ensucrats afegits.

tipus de raïm

Moscatel. Amb aquest raïm es produeixen vins aromàtics i nítids, molt olorosos i frescos si es tracta de mistela acabada d'elaborar. Es conrea principalment a València, Cadis, Màlaga i la conca mitjana de l'Ebre. Rep diferents noms, com moscatell d'Alexandria, de Màlaga o muscat a França.

Pedro Ximénez. Es conrea principalment a les províncies de Còrdova i Màlaga. La ràpida evolució d'aquest raïm el fa molt apropiat per als vins generosos, secs i dolços, així com per als dolços, combinat amb el moscatell.

Palomí. La varietat per excel·lència de Xerès. La seva ràpida evolució el converteix en ideal per a l'elaboració de vins generosos. Té poc cos i un sabor fresc, punxent amb matisos d'ametlles amargues. Orense, Lleó i Valladolid són altres províncies on també es conrea.

'Gerwürstraminer'. Procedeix d'Alsàcia (França) i d'Alemanya. Molt introduït a Osca i Catalunya, produeix vins harmònics, especiats i de textura gairebé untuosa. A causa de la seva aromaticitat i a les seves característiques fruiteres i persistents a la boca, es confon de vegades amb el moscatell.

Dolçes varietats

Els vins dolços espanyols són, principalment, misteles o vins dolços naturals, més propis de països càlids. Però n'hi ha d'altres tipus segons el seu procés d'elaboració.

Vins dolços naturals
Són els procedents de mosts que pel seu alt contingut en sucre només fermenten parcialment. La seva graduació alcohòlica mínima natural és de 8º i se'ls permet un màxim d'alcohol vínic d'addicció d'uns altres 8º.

Vins 'amistelats'
Són una variant dels vins licorosos generosos i s'elaboren amb vi, mosts concentrats de raïms i alcohol vínic autoritzat. Tenen una graduació alcohòlica superior a 13º i un contingut en sucre superior a 100 g/l.

Misteles
La mistela no és pròpiament un vi, ja que no s'hi ha produït cap tipus de fermentació alcohòlica, ni total ni parcial. Tot el seu alcohol és d'addicció. És freqüent en molts llocs denominar mistela vins que en realitat són licorosos o generosos licorosos. El seu contingut alcohòlic està entre 13º i 23º, i el mínim contingut en sucres, en 80 g/l.

Vins generosos
Poden ser secs o dolços. Procedeixen de raïms selectes i tenen un contingut alcohòlic entre 14º i 23º (majoritàriament és alcohol natural, encara que se sol afegir generalment alcohol vínic). Se'ls pot afegir vins dolços naturals.

Vins licorosos generosos
Tenen un contingut alcohòlic entre 13,5º i 23º, en la seva majoria d'alcohol natural. Procedeixen de raïms determinats i els seus mètodes d'elaboració són específics. Sempre són dolços, ja que contenen un mínim contingut en sucre: 100 g/l. També poden tenir afegits vins dolços naturals, mosts concentrats i misteles..

Vins licorosos
Són similars als licorosos generosos excepte en el fet que només necessiten un mínim de 50 g/l de sucres i els mètodes per a la seva elaboració no han de ser ni tradicionals, ni específics.

Imprimir