 |
|
|
|
|
|
La denominació d’origen és el sistema emprat a Espanya per reconèixer la qualitat dels productes vinícoles, així com per certificar la terra i la tradició amb què han estat elaborats. Per aconseguir aquesta marca, els vins han de complir uns quants requisits:
- Ser produïts a la zona denominada (regió, comarca o localitat) i amb raïms procedents d’aquesta zona.
- Obtenir la seva qualitat i característiques bàsicament gràcies al medi
geogràfic, inclosos els factors naturals i humans.
- Aconseguir un prestigi notable en l’àmbit comercial gràcies a la seva
qualitat i procedència.
- Haver passat, com a mínim, cinc anys des de l’obtenció de la categoria
de Vi de Qualitat amb Indicació Geogràfica.
Un cop reconegudes, les D.O. estableixen el seu propi control de qualitat i donen fe que tots els seus productes s’han elaborat segons la seva tradició.
|
|
|
D.O. Navarra (Navarra)
|
|
|
|
Actualment la Denominació d’Origen Navarra compta amb 13.945 hectàrees de vinyes al voltant de la conca de l’Ebre.
Els vins més característics de la
D.O. Navarra són els rosats, joves d’intensa i fresca aroma afruitada, suaus i d’excel·lent pas de boca.
Hi ha també una important tradició de vins negres de gran qualitat i personalitat. Són vins elaborats només amb raïm negre, de bon color i gran constitució. El panorama es completa amb vins de licor moscatell.
Per a aquesta denominació d’origen estan autoritzades les següents varietats de raïm: en blancs, garnatxa blanca, chardonnay, malvasia, moscatell gra petit i macabeu; i en negres, cabernet sauvignon, garnatxa negra, graciano, merlot, carinyena i tempranillo.
|
|
|
D.O. Penedès (Catalunya)
|
|
|
|
El Penedès estén les seves vinyes entre Barcelona
i Tarragona, per més de 25.000 hectàrees.
La D.O. Penedès elabora vins blancs lleugers, frescos, afruitats i aromàtics, de graduació moderada. Els negres són suaus i avellutats, complexos i elegants. També s’hi produeixen vins rosats, vins d’agulla i vins escumosos naturals de qualitat.
Per a aquesta D.O., les varietats de raïm autoritzades són: en blancs, macabeu, parellada (montònec), xarel·lo i subirat parent;
i en negres, cabernet sauvignon, garnatxa, carinyena, monestrell, samsó i ull de llebre (tempranillo). La varietat més cultivada és la blanca parellada.
Amb un caràcter més o menys experimental, es cultiven d’altres varietats, com el pinot negre i el riesling.
|
|
|
D.O Rueda (Castella i Lleó)
|
|
|
|
S’ubica al mig de la meseta i rep gran influència
climàtica del riu Duero. La seva àrea de producció abasta diferents províncies: 53 municipis de Valladolid, 17 de Segòvia i 2 d’Àvila.
El cep blanc verdejo, característic d’aquesta zona, és el que imprimeix caràcter als seus vins. Rueda produeix uns vins blancs de forta personalitat, vins de color pàl·lid,
d’aroma subtil i finíssima, de paladar fresc, ampli, seriós i equilibrat, amb un elegant final de boca.
Per potenciar el caràcter diferenciador del raïm
verdejo, la D.O. Rueda classifica els vins de manera diferent a la majoria de les zones vinícoles espanyoles. Els seus productors elaboren els següents tipus de vi blanc: Rueda Verdejo, Rueda Sauvignon, Rueda, Rueda Espumoso, Pálido Rueda i Dorado Rueda.
Des de l’any 2002, s’elaboren també vins
de licor envellits en envasos de fusta de roure i
vins rosats i negres.
Per a aquesta denominació,
les varietats de raïm autoritzades són les blanques
sauvignon blanc, palomino i macabeu, i les negres tempranillo, cabernet sauvignon, merlot i garnatxa.
|
|
|
D.O.C. Priorat (Catalunya)
|
|
|
|
La Denominació d’Origen Qualificada Priorat va obtenir aquesta condició l’any 2000. Aquesta categoria (D.O.Q.) la sotmet a un reglament més rígid i exigent en el procés vinícola respecte a les altres denominacions. Està situada a la província de Tarragona i engloba els termes municipals de la Morera de
Montsant, Scala Dei, la Vilella, Gratallops, Bellmunt, Porrera, Poboleda, Torroja, El Lloar, Falset i El Molar.
Tota la seva zona de producció està dins de la comarca del Priorat, a l’interior de Tarragona, on els ceps, vells i robustos, es cultiven sobre terrenys costeruts i feixes pissarroses d’escassa fertilitat i molt difícil cultiu. De les varietats carinyena y garnatxa, sàviament mesclades, neixen els seus negres de color granat, robustos, de gust dens i ric, i aroma molt intensa. Al costat d’aquests vins i dels blancs, la tradició ha fet perdurar aquells altres vins rancis, envellits lentament en bótes, carregats de personalitat i rics en sensacions.
Les varietats autoritzades són les blanques garnatxa blanca, macabeu i pedro ximenes i les negres garnatxa negra, garnatxa peluda i carinyena.
|
|
|
D.O. Rías Baixas (Galícia)
|
|
|
|
Cinc comarques vitivinícoles gallegues integren la zona de producció de les Rias Baixas: la vall del Salnés, Soutomaior, el Comtat de Tea, el Rosal i la Ribera de l’Ulla. Juntes, inclouen gairebé 2.000 hectàrees.
Entre les delicades varietats blanques que es cultiven a la Denominació d’Origen Rias Baixas cal destacar l’albariño, el vi de la qual es pot considerar sens dubte entre els millors del món.
Té un color groc palla amb irisacions daurades i una potentíssima aroma elegantment afruitada amb matisos de vegades florals, envoltant i sensual. En boca, el vi s’ofereix ampli, carnós i sucós, ple de sensacions, molt persistent i amb una àmplia, potent i afruitada via retronasal.
Els vins negres, actualment amb escassíssima representació, mostren una interessant potencialitat com a vins joves.
Les varietats autoritzades per a aquesta denominació d’origen són les blanques albariño, loureira blanca o marquès, treixadura, caiño blanc, torrontés i godello; i les negres caiño negre, souson, mencia, espadeiro, loureira negra i brancello.
|
|
|
D.O. Somontano (Aragó)
|
|
|
|
A la província d’Osca, en una comarca de clima
dur al peu dels Pirineus, es troba aquesta D.O. que
presenta tres zones diferenciades: las Sierras,
el Somontano i las Llanuras. La zona abraça 43
municipis i les vinyes ocupen 2.700 hectàrees.
Els vins blancs tradicionals de la zona s’elaboren
amb la varietat macabeu. El resultat són vins joves
de color groc palla, afruitats i frescos. Els elaborats amb raïm chardonnay, ja sigui com a vins joves o fermentats en bóta, són blancs d’aromes potents, amb bona definició de varietat, grassos i saborosos en boca.
El vins rosats estan elaborats a base de raïms autòctons, tenen un bonic color de rosa i gerd, delicada aroma afruitada i gust fresc i suau. Els negres, al seu torn, són francs i elegants, amb una gran estructura i riquesa de matisos.
Estan autoritzades les
varietats blanques macabeu, chardonnay, garnatxa blanca i gewüerztraminer, i les varietats negres cabernet sauvignon, garnatxa, moristel, parraleta, tempranillo, merlot, pinot negre i sirà.
|
|
|
D.O. Jerez-Xérès-Sherry
i Manzanilla de Sanlúcar
de Barrameda (Andalusia)
|
|
|
|
La D.O. de Xerès està situada a la província de Cadis, i reuneix les terres de Jerez de la Frontera, el Puerto de Santa María, Chipiona, Trebujena, Rota, Puerto Real, Chiclana de la Frontera i alguns verals de Lebrija.
La D.O. Manzanilla de Sanlúcar comprèn les poblacions de Sanlúcar de Barrameda i el Puerto de Santa María.
El Consell Regulador de
les Denominacions d’Origen Xerès i Manzanilla va néixer el 1934 i és el més antic d’Espanya.
Pel que fa als tipus de vi, es pot parlar d’una clara diferenciació entre els vins generosos, vins de qualitat
elaborats durant la seva criança sota vel de flor;
els vins generosos de licor, obtinguts a partir dels vins generosos; i els vins dolços naturals, procedents d’un raïm molt madur sotmès a una
fermentació alcohòlica parcial, amb alcohol vínic afegit.
Les varietats de raïm autoritzades són
palomino de Xerès, palomino fi, pedro ximenes
i moscatell, totes elles blanques.
|
|
|
D.O. La Manxa (Castella-La Manxa)
|
|
|
|
La zona de producció de la Denominació d’Origen
La Mancha, es desplega per diverses províncies del centre peninsular: Albacete, Conca, Toledo i Ciutat Reial, l’última de les quals és la que compta amb diferència amb major nombre de viticultors.
El seu extens territori constitueix la major agrupació vitícola del món i abasta més de 190.000 hectàrees.
Des de sempre, és una de les D.O. més destacades de la nostra geografia pel que fa a volum de vi elaborat, encara que en l’actualitat concentra tots els seus esforços
a millorar la qualitat dels vins.
La major part de la superfície de les seves terres, que reben escasses precipitacions durant tot l’any, es dediquen al cultiu de la varietat blanca forcallat (en castellà, airén). Els seus ceps són molt curts, i creixen d’una manera particular que els permet de retenir al màxim la humitat del sòl.
D’altres varietats blanques són macabeu, chardonnay i sauvignon blanc. Entre les varietats negres, la principal és la cencibel, de gran qualitat.
La resta de varietats negres autoritzades són
cabernet sauvignon, garnatxa, merlot, moràvia i sirà.
|
|
|
D.O. Ribera del Duero (Castella i Lleó)
|
|
|
|
La Denominació d’Origen Ribera del Duero inclou termes municipals de les províncies de Burgos, Sòria, Segòvia i Valladolid. És una àmplia zona de producció en la qual els principals municipis vitivinícoles són els de Pedrosa del Duero, la Aguiera, Gumiel de Hizán, Aranda de Duero, la Horra, Roa, Peñafiel i Valbuena del Duero.
A les vinyes de la
D.O. Ribera del Duero domina molt clarament una varietat: la negra del país, excel·lent i molt similar
a la tempranillo. El vi negre és de gran qualitat en aquesta zona. És un vi aromàtic, molt afruitat i de color vermell molt viu en la seva joventut. És avellutat i mostra una gran riquesa en elegants sensacions olfactives i sàpides que es posen de manifest al llarg de la seva evolució.
Típics de la Ribera del Duero són els rosats, frescos i de bon prendre. El seu color és molt atractiu i la seva graduació alcohòlica
moderada.
Les varietats autoritzades són la blanca albillo i les negres merlot, malbec, cabernet
sauvignon, garnatxa negra i la negra del país,
l’especialitat d’aquesta denominació.
|
|
|
D.O.C. Rioja (Pluricomunitària)
|
|
|
|
L’any 1991, la Denominació d’Origen Qualificada Rioja va ser la primera d’Espanya a ser declarada D.O.Q. Els factors naturals han determinat la divisió de la zona de producció de la Rioja en tres sectors: la Rioja Alta, la Rioja Baixa i la Rioja Alavesa.
A la primera destaca el cep tempranillo, que dóna negres equilibrats, de color robí, aroma elegant i especialment indicats per a criança.
La Rioja Baixa té un clima i un sòl que afavoreixen els negres de garnatxa, vins francs, aromàtics i poc àcids.
Finalment, la Rioja Alavesa és zona de negres elaborats amb tempranillo en la qual tant els joves com els sotmesos a criança assoleixen elevats nivells de qualitat.
Sobre la base del tempranillo, amb petites proporcions de garnatxa, mazuelo i graciano, s’elaboren
els famosos vins de criança, reserva i gran reserva de la Rioja. Tampoc no hem d’oblidar els blancs joves i de criança, de qualitat notable, i els vins rosats.
Estan autoritzades les varietats blanques garnatxa blanca, malvasia de la Rioja i macabeu, i les negres garnatxa, graciano, carinyena i tempranillo.
|
|
|
|
|
|
Sabor 
