Inici
 
Home    Sabor    Celler    Tipus de vins, caves i cerveses    Licors digestius
Licors digestius

Són els últims invitats a presentar-se a la taula, normalment després del cafè. Però no arriben tard, ja que la seva missió és justament clausurar l'àpat. Us ve de gust descobrir-ne els més populars i les seves aplicacions a la cuina? Doncs, continueu llegint.


avellanes

Licor d'avellanes: Aquest licor de 24º s'obté quan es barregen avellanes torrades amb aigua, alcohol i altres ingredients com vainilla, cafè i flors de taronger. Es destil·la i es deixa madurar en barrils de roure. El resultat és un licor exòtic, pur i intens, de color cafè fosc i amb un sabor bastant dolçot. És excel·lent per acompanyar postres de xocolata.

 

anisAnis: És una de les herbes medicinals més arcaiques del planeta, l'origen del qual se situa a les terres del Mediterrani oriental. Deixa un sabor molt aromàtic a la boca i una mica sec al paladar. La famosa absenta, beguda que va arribar a prohibir-se a França pel seu suposat poder al·lucinògen, tenia com a ingredient principal l'anís, un component important en l'elaboració de les típiques rosquilles.

 

patxaranPatxaran: Beguda tradicional de Navarra, la graduació alcohòlica de la qual oscil·la entre els 25º i els 30º. S'elabora a partir de la maceració d'aranyons en alcohol agrícola. És molt fàcil preparar-lo a casa. S'ha de posar en un pot o en una ampolla un litre d'anís dolç i un quart de quilo d'aranyons silvestres madurs. Es tanca hermèticament i es deixa macerar durant set o vuit mesos en un lloc fresc i fosc. Un cop passat aquest temps, cal filtrar-lo i embotellar-lo. Convé prendre'l mentre és jove.


herbes

Herbes eivissenques: El seu procés d'elaboració és molt rudimentari. Són 18 plantes aromàtiques les que donen lloc a una beguda que va néixer fa 200 anys a les llars dels camperols eivissencs. Cada família tenia la seva recepta particular, però a finals del segle XIX i principis del XX, diversos productors industrials van recollir-ne la fórmula i la van embotellar. Gaudeix, des de fa uns anys, de denominació d'origen geogràfic.


ratafia

Ratafia: Licor tradicional de Catalunya, elaborat amb nous verdes i diverses plantes aromàtiques. El procés de maceració dura dos o tres mesos. Durant aquest temps, s'hi ha d'afegir camamilla, orenga, canyella, anís... per aconseguir un ampli ventall de sabors. Un cop elaborat, el producte necessita envellir tres mesos en un recipient de fusta. Després, s'embotella en recipients de vidre, que permeten apreciar el seu característic color de caramel. L'època més adequada per gaudir-ne és la tardor i l'hivern.


orujo

Orujo: Un dels licors més famosos del món és el de Galícia. El seu ús com a beguda i com a remei està plenament integrat a la vida dels seus habitants. Té un sabor fort i penetrant, encara que el primer glop no dóna cap plaer. Després del xoc inicial amb la gola, es perceben les seves notes dolces i amargues, a més d'una certa cremor: el licor pot sobrepassar els 50º. Per això, durant molt temps va ser considerada una beguda per a homes rudes. Avui en dia, existeix una crema a base d'orujo per suavitzar la pell de la dona.