Microbiota intestinal i flora bacteriana
La microbiota es va desenvolupant en l'organisme al llarg de tota la nostra vida i participa en diverses funcions clau de l'intestí humà, d'aquí la importància de mantenir una flora intestinal equilibrada. Descobreix més sobre el paper de la flora bacteriana en la salut.
Flora bacteriana intestinal
La flora bacteriana intestinal, com el seu nom indica, és un conjunt de bacteris o microorganismes natius que viuen de manera permanent en el tracte gastrointestinal, juntament amb els bacteris adquirits a través d'alguns aliments, que habiten de manera temporal en el tub digestiu.
El conjunt total de microorganismes que alberga l'aparell digestiu podria ascendir a 1-2 kg de pes. Tota aquesta població de bacteris pertany a una gran diversitat d'espècies, unes 500 o 1.000 diferents, sent l'intestí gros on es troba el volum més gran d'elles.
Cal tenir present que la flora bacteriana intestinal és diferent per a cada persona i que, a més, tenim la sort de poder modular la seva composició a través de diversos factors com l'alimentació, amb un estil de vida saludable, el son correcte i evitant un mal ús dels antibiòtics.
Principals funcions de la microbiota
La microbiota intestinal va variant depenent de l'edat, però des que l'adquirim en néixer té un paper important en la fisiologia i patologia de cadascun, sobretot en l'àmbit nutricional, immunològic i de protecció.
- Funció defensiva. Aquesta funció és la més sonada de totes. La microbiota o microflora actua com a barrera davant dels bacteris patògens externs capaços de provocar malalties no sols intestinalment, sinó que també pot afectar el sistema nerviós central.
- Funció digestiva. L'activitat bioquímica de la flora bacteriana facilita la digestió i la metabolització d'alguns aliments.
- Desenvolupament del sistema immune. Els bacteris tenen un paper crucial en el desenvolupament i regulació del sistema immune. De fet, diversos estudis corroboren l'estreta relació entre tots dos, perquè els animals objectes d'estudi criats sota condicions d'asèpsia presentaven algun tipus de malaltia autoimmune o un desenvolupament fora del normal.
- Producció de vitamines. La microbiota també influeix de manera directa al metabolisme, ja que és capaç de produir vitamina K, important per als ossos, teixits i coagulació sanguínia, vitamina B12, clau per a tot el sistema nerviós central, i àcid fòlic, important per prevenir possibles defectes de naixement greus.
- Recuperació d'energia. La flora intestinal metabolitza aquells hidrats de carboni que no som capaços de digerir i els converteix en energia.
Com mantenir l'equilibri en la flora intestinal?
La microbiota també està exposada a canvis i desequilibris que poden causar diverses malalties, al·lèrgies, problemes gastrointestinals o algunes patologies, com ara diarrees, còlics, gastroenteritis, obesitat, diabetis, la malaltia de Crohn, colitis, acne, Parkinson, entre altres.
Alguns factors que causen aquesta alteració en la microbiota són difícils de solucionar, per exemple, l'envelliment, un possible tractament postoperatori o un viatge a un altre país, però en qualsevol altre cas podem contrarestar aquest desajustament seguint aquests 5 tips.
- Alimentació sana i equilibrada. Seguir una rutina de cinc menjars al dia i triar aliments que contribueixin al correcte funcionament de la flora intestinal. Alguns aliments aconsellats serien raïm, pomes, civada, xia o lli, ceba, espàrrecs, patates o llegums.
- Activitat física. Portar una vida sedentària o una vida estressada afecta de manera directa a l'organisme, el millor és realitzar exercici de manera regular.
- Beure més aigua. La hidratació sempre és imprescindible, encara que no s'aconsegueixin els dos litres diaris recomanats.
- Bon ús dels medicaments. L'ús d'antibiòtics altera de manera directa la flora intestinal. Per això, és recomanable seguir la pauta del metge i no automedicar-se.
- Complements nutricionals. En aquest cas parlem de probiòtics i prebiòtics, tots dos milloren la salut de l'intestí. Afegiríem llavors a la llista de la compra iogurts, llet, mel, plàtans, quefir, olives, xocolata negra, miso, llegums i fruita seca.
